Agraïment

Normal 0 21 false false false ES X-NONE AR-SA

/* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin-top:0cm; mso-para-margin-right:0cm; mso-para-margin-bottom:10.0pt; mso-para-margin-left:0cm; line-height:115%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin;}

Vaig tenir al Jaume de tutor a 8è d’EGB. Tenia 13 anys, aleshores, i si els meus càlculs no em fallen, era el curs 1989-99. Pot ser que fos el seu primer any a l’Escoleta? Em costa posar els records en ordre. 

Diuen que les emocions  assenyalen allò que roman a la memòria. Del Jaume recordo, sobretot, l’energia i la passió que comunicava. El somriure i el sentit de l’humor. També el seu amor per llegir i escriure, que sens dubte em va saber transmetre.

Amb ell va ser el primer cop que vaig veure un esborrany de llibre. Vaig trobar que algú em confiava la visió d’una cosa important: un llibre abans de ser publicat. En Jaume era escriptor i ens llegia poemes. Nosaltres escrivíem amb ell i vam poder llegir poemes. Encara sé recitar, emocionant-me com ho feia quan tenia 13 anys, el poema que vaig triar de recitar davant de les mares i pares de la classe, 

“L'Elionor tenia

catorze anys i tres hores

quan va posar-se a treballar.

Aquestes coses queden

enregistrades a la sang per sempre...”

En Jaume em va fer sentir que m’estimava i que podia fer coses que valien la pena. Que gaudia de la nostra companyia encara que anés atabalat i que a vegades no féssim les coses com ell hagués volgut. Ens ha fet entendre, a moltes, que l’importàvem. De fet, encara ho sento així, i ja fa més de 20 anys que el vaig tenir de mestre! Tot que desitjaríem trobar-nos amb més educadors com ell al llarg de la vida, amb el temps t’adones que, malauradament, són experiències molt singulars. Troballes sorprenents.  I en canvi, en l’ofici d’educador, com en Jaume molt bé sap i expressa, estimar és el verb més important.  Necessitem de la confiança i l’apreci per desenvolupar-nos. Ho he comprovat amb ell de primera mà i per això mai desaprofitaré les oportunitats per donar-li les gràcies.

Sobre qui recorda
Nom: 
Míriam
Cognoms: 
Acebillo Baqué
Relació amb en Jaume: 
Sobre el record
Any del record: 
1988 a 1989