Aquells temps

“Jo mai vaig pensar en ser mestre” ens anaves dient mentre passejàvem per la desbordant (jo diria feliniana) exposició que t’han dedicat els teus companys i els teus alumnes de l’Escoleta.

Doncs, Déu n’hi do!!!

I tot va començar com qui no ho vol, quan érem tan joves com els de les fotos, en un lloc on la il-lusió i el repte no tenien temps de penjar-se al fàcil balancí de la rutina. On les emocions eren fortes, arran de pell, amb bocates de patates i jocs florals ben florits per uns infants a qui solament calia empenya perquè expressessin tot el que portaven  dins i era molt, i també amb jocs olímpics d’il-lusió i no de diners.

I tantes coses més, oi Jaume?

I vet aquí que ara ens toca el record. Què hi farem. Diuen que és la vida. Però és un record tant ple que potser no ens l’acabarem mai…

I tot això ho hem compartit amb tu.

 

Quina sort!!!!

Sobre qui recorda
Nom: 
Pili i Coro
Cognoms: 
García Corominas
Relació amb en Jaume: 
Sobre el record
Any del record: 
1972
Materials audiovisuals
Imatges: