Correspondència i aventures

Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4

/* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin-top:0cm; mso-para-margin-right:0cm; mso-para-margin-bottom:10.0pt; mso-para-margin-left:0cm; line-height:115%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin;}

Ai, ai, ai! Això d’escriure a un amic, a un vell i estimat company, es fa difícil perquè una sap de la seva vida d’escriptor i tot plegat fa basarda.

Justament, el primer que em ve al cap són els escrits amb els que donaves veu als sentiments i a les il·lusions que traspuaven del treball, del dia dia de l’escola. Les boniques cartes de comiat, les d’inici de curs, les lletres esbojarrades de les cançons inventades... En definitiva, paraules en les que, moltes vegades, es dibuixava un Jaume diferent, segurament el veritable Jaume.

D’aquests escrits  en guardo un munt. N’hi ha de tristos, de consol, d’ànims, però, també guardo , en un paquet una correspondència molt especial. Un divertiment en portuguès ( inventat) que encara ara em fa pixar de riure. Sort que quan vaig marxar aquells tres mesos a Portugal no estàvem avesats a la correspondència dels mails! Perquè ara no tindria aquestes cartes tan genials.

Són molts els records, són moltes les coses comunes. Potser, en aquestes pàgines públiques, puc explicar les llargues converses resseguint les corbes de la carretera del Forat del Vent. Sobretot , ara t’ho confesso, calia escoltar-te amb atenció per no intentar inútilment frenar amb el peu quan n’agafaves una amb la marxa massa llarga. De totes formes, sempre en vaig sortir indemne, potser l’estomac una mica regirat quan em deixaves al carrer Escorial. Les converses sempre eren interessants, era una forma d’anar acomiadant la feina i tornar a la ciutat, a casa, tancant els temes d’escola.

Recordo la tarda en que els municipals ens van fer desviar perquè hi havia un foc prop de la carretera. Perduts per pistes desconegudes, sense ningú per preguntar, amunt i avall amb el riure tonto, semblava que no podríem sortir d’aquell embolic i encara no sé com vàrem tornar a aparèixer a la carretera asfaltada.  Allò si, que va semblar entrar en una dimensió desconeguda. Potser, també la carretera d’Horta et trobarà a faltar perquè segur que tu encara deus tenir més anècdotes d’aquesta fabulosa carretera.

Fa molt de temps que no treballem plegats però els records són nítids i forts. Això vol dir, que l’experiència va ser intensa i és per tot plegat que estic molt contenta d’haver compartit amb tu uns anys de la meva vida de mestra.

Fins sempre , Jaume !

Sobre qui recorda
Nom: 
Montserrat
Cognoms: 
Brasó Campderrós
Relació amb en Jaume: 
Sobre el record
Any del record: 
1989 a 2001