La Pilota Rodolant. II Part

La Pilota Rodolant. II Part.

Idus september MCMLXXXIX. La proposta d'endegar un grup d'entrenament de futbol sala i esport en general a un escola va ser la primera aproximació al món de l'ensenyament que tant havia viscut a casa, on la meva família ha estat vinculada al món docent des de primers del segle XIX. L'Escoleta era un món per descobrir. El senyor Joan, pare d'en Busi i avi de l'actual Busquets del Barça. La Paquita, incansable mestra de gimnàstica i sense límits en la seva col·laboració, en Xavier Gual, corredor incansable i molts altres mestres d'una escola singular i especial. Però en un equip sempre hi ha un ànima, i aquesta era en Jaume Cela. Tenia un to especial i quan jo arribava a entrenar als nens, em sorprenia la seva vitalitat, d'aquí cap allà i sant torne-mi. Sempre amb un comentari pertinent i que et feia sentir molt a gust i còmode. Els temps passà, i ens varem anar coneixent, fins que un dia em digué si volia escriure en el llibre commemoratiu dels 20 anys de l'escola. El vaig titular, 'La Pilota Rodolant', on explicava la història d'una pilota que rodolava i a mesura que donava voltes feia més amics i amigues, més companys i companyes i a mesura que passava el temps la pilota es feia més forta i sempre buscava anar endavant, sense aturar-se.

 

 

Aquell dia vaig entendre que una escola són tots els que hi treballen i estudien, sense distinció, i que la força d'en Jaume era, justament això, fer que el vaixell navegués amb harmonia per sobre de les onades amb independència de si hi havia mar de fons o una mar calmada. Era com el director d'orquestra que amb els seus moviment fa que tots els músics funcionin de forma coordinada i ningú s'equivoqui. I si s'equivoca, la clau està en trobar la solució, la millor solució, i en això en Jaume també hi té la ma trencada.

 

 

Aquell dia vaig entendre que si algun dia tenia un filla o una filla, l'Escoleta era el lloc ideal. Una escola de nens feliços com em va dir, anys després, un alumnes del Pere Calders que no havia estat a l'escoleta, curiosament. I amb uns mestres implicats i motivats. I així va ser, i com el temps fa que ens fem grans, tinguem fills i filles, van acabar l'escoleta, feliços i amb un desig d'anar al 'cole' que només gent com en Jaume fa possible amb la seva implicació i coneixement. Gràcies per aquest anys de dedicació, implicació i coneixement ...

 

 

... i per cert, gaudeix d'aquesta nova etapa amb la mateixa intensitat i harmonia amb que ho has fet a l'Escoleta i segur estaràs feliçment ocupat amb allò que més t'agrada...

 

 

Moltes felicitats de part de l'Aleix, Ariadna, Aurora i Enric

 

 

Sobre qui recorda
Nom: 
Enric
Cognoms: 
Cobo Barri
Relació amb en Jaume: 
Sobre el record
Any del record: 
1989 a 2014
Materials audiovisuals
Imatges: