Records d’ amistat compartida

Records d’ amistat compartida

Escola d’estiu de fa molts anys, trenta i tants...

̶ Hola. Sou del grup de llengua de Rosa Sensat?

̶ Sí

̶ És que m’interessa, ets la Rosa Maria? Conec l’Artur, he estat alumne seu... i bla, bla, bla...

I clar, grup de llengua, fer junts una antologia de textos literaris per 7è i 8è.

Això va ser el començament. Tu treballaves al Camp de la Bota i ens explicaves unes històries que ens deixaven bocabadats. Ens feies riure, a mi molt, amb el teu to humorístic, però les històries eren les que eren.

El grup va ser el motiu, l’excusa. El treball, els comentaris, els acords, les lectures, els dies i dies de trobades i de treball van anar forjant la nostra coneixença, la nostra amistat.

Anna, Mariona, Juli, Jaume, Rosa M, trobant-nos a Rosa Sensat, i comentant els textos llegits:

̶ Primer jo, i així ja estic, no avui primer jo, és igual.

I escoltàvem, comentàvem, rèiem, rèiem molt.

I les reunions a casa de l’Anna, els dissabtes, els diumenges, esmorzàvem, treballàvem, rèiem, xerràvem de les lectures, de la família, dels nens que teníem i dels que esperàvem o encara no esperàvem, però que vam esperar i van arribar. De les pel·lícules...

Quan vam acabar l’Antologia de textos, “Calidoscopi” la vam presentar als amic, vam fer una festa a l’estudi de dansa de la meva germana, que bé!

I llavors et vas tornar escriptor. “La Troballa sorprenent” Recordes l’escenificació a l’escola Nabí,a la plaça del Pi, i després a l’Autònoma? La Blanca feia de Nuneta, eren els alumnes de 6è els que la van adaptar, i va ser com una mena de “sarsuela”. Com que tu la vas venir a veure, en acabar, aplaudiments per a tothom i per a l’autor, en Jaume.

I també escriptor amb en Juli, i vinga llibres!, tant de literatura infantil, com de reflexions pedagògiques.

I nosaltres anàvem llegint. I tu a l’Escoleta, a fer de director i a contagiar el teu tarannà alegre i humorístic als mestres, a les criatures i a tota la seriositat de la teva feina.

I els anys han anat passant, tot el grup, en diferents facetes dedicats a l’educació: Escoles, Universitat, Televisió...

I el grup, ja des del començament, no érem nosaltres sols, era també la Nuneta, l’Artur, el Joan i l’altre Joan, i els nens i nenes de tots. Perquè tenien els nens quan nosaltres ens reuníem. Perquè un cop acabats el llibres, venien a les trobades. I per això ens hem trobat a Espinelves, a Colera, en algun restaurant. crec que la nostra amistat ha anat prenent cada vegada més volada.

No voldria deixar-me altres aspectes que hem compartit, les trobades a ballet, i els finals de curs veient ballar les nostres filles a l’escenari , la Joana, la Blanca,la Mar, la Núria. Ni tampoc oblidar la Joana i l’Alex estudiant plegats.

I sempre l’ humor, l’amistat i el bon estar. Passen els anys anem vivint i fent les coses que en cada moment toquen, però continuem vivint i fent plegats.

Rosa Maria

 

Diuen els que hi entenen que qui ensenya no troba millor final ni més gran honor que els seus alumnes arribin molt més lluny que ell. Jaume, tu vas ser alumne meu, va ser l’inici, tu ets aquest alumne que dóna sentit a la tasca docent. Ets el mestre que em fa sentir més mestre a mi, que tot s’ha de dir, no vaig acabar la carrera.

En les trobades del grup de llengua i les vivències que em feia compartir la Rosa, anava veient com cada vegada arribaves més lluny. I els llibres, algun d’ells vaig poder-lo seguir, i fins i tot, participar en el premi. Aquests llibres que jo mateix he fet servir perquè els futurs mestres que jo tenia a les classes s’adonessin del que volia dir “fer de mestre”.

I les propostes del treball de llengua que hem compartit a l’Escoleta que amb tant de seny i visió realista feies anar afinant. La teva visió posant a lloc el que calia fer amb les nenes i els nens ha estat un bon bany de pedagogia.

Però l’honor i l’orgull més gran, del qual jo com a mestre, em sento a més molt honorat és que en tot aquest anar i tornar ha anat creixent l’amistat que hem compartit amb tota la família. Amistat que m’ha servit per compartir amb tu molt diverses tasques relacionades amb l’educació.

Jaume, et “jubiles”. Desitjo que continuïs “jubilant-nos” amb la teva alegria i bon fer, amb el teu no parar en totes les coses i en les receptes de pel·lícules que cal veure i del llibres que cal llegir. No entendríem les coses sense la teva perspectiva engrescadora. Per a mi ha estat un honor tenir-te d’alumne que m’ha fet mestre, però molt més gran ha estat sentir i tenir la teva amistat.

Artur

Sobre qui recorda
Nom: 
Rosa Maria i Artur
Cognoms: 
Ramírez - Noguerol
Relació amb en Jaume: 
Sobre el record
Any del record: 
2014
Materials audiovisuals
Imatges: