Cap de les anteriors

Pestanyes primàries

Presència

Hola, Jaume.

Així vaig començar una sèrie d'escrits, en honor al teu clàssic Hola, Pep. La idea era fer una espècie de diari amb reflexions sobre la carrera que començava, Magisteri, complementades amb xerrades que tnidríem tu i jo al teu despatx... Al final van ser poques pàgines, i encara menys converses - mea culpa -. 

Són dies de canvi: abdica el borbó, finalment acabo la carrera i tu i l'Escoleta en comenceu una de nova: la de viure separats.

Gràcies Tiet

Estimat tiet,

En aquests dies de reconeixement de la teva trajectòria no volia desaprofitar la oportunitat d'afegir unes paraules a tantes mostres d'estima i gratitud. Un punt i seguit a una recorregut molt valuós que crec que te l'has ben merescut.

Família i professió :quina barreja!!!!!

Jaume, tu has aconseguit que ens reafirmem en  com  és de maca la nostra feina. Has sabut posar paraules senzilles i tendres ( com diu el Serrat) i estic segura que sabràs també  trobar la forma de gaudir del pòsit que t’ha quedat  durant la jubilació.

Si acceptes un suggeriment  crec  que, donades les teves sorprenents "dots" interpretatives, un possible camí pot ser el teatre social.

Pilar (la cunyada)