Per relació...

Indica el tipus de relació que manté la persona del record i en Jaume.
  • Presència

    Hola, Jaume.

    Així vaig començar una sèrie d'escrits, en honor al teu clàssic Hola, Pep. La idea era fer una espècie de diari amb reflexions sobre la carrera que començava, Magisteri, complementades amb xerrades que tnidríem tu i jo al teu despatx... Al final van ser poques pàgines, i encara menys converses - mea culpa -. 

    Són dies de canvi: abdica el borbó, finalment acabo la carrera i tu i l'Escoleta en comenceu una de nova: la de viure separats.

  • Ser mestre avui

    -Que vaig ben pentinat? - vas preguntar a una sala del CCCB plena de gom a gom...

    El dia del teu tête-à-tête amb la Mònica Terribas al cicle de debats "Què vol dir ser mestre avui?" vas fer un clarivident retrat d'aquesta professió que tant estimes. Com sempre, com aquell qui res, vas anar posant sobre la taula els temes clau... i també com sempre, ens vas fer riure amb les teves ràpides ocurrències i amb el teu pentinat.

  • Gràcies Tiet

    Estimat tiet,

    En aquests dies de reconeixement de la teva trajectòria no volia desaprofitar la oportunitat d'afegir unes paraules a tantes mostres d'estima i gratitud. Un punt i seguit a una recorregut molt valuós que crec que te l'has ben merescut.

  • Las estrellas que no tienen cola

    Querido Jaume,

    Ya sabes que mi relación con la Escoleta y contigo viene de lejos y que siempre te estaré agradecido por el cariño con que siempre has tratado a mis hijos.

    Hace unos días pensaba en que entre nosotros siempre ha habido buena estrella...La estrella en que se convirtió mi hijo David hace unos años, la canción de "la estrella que no té cua" que cantaba emocionado mi hijo Eloi hace unos días...

    MUCHÍSIMAS GRACIAS POR SER EL "PAL DE PALLER" DE LA ESCOLETA DURANTE TANTO TIEMPO,

    Un abrazo,

    Pepe

  • GRÀCIES PER AQUESTS ANYS!

    Estem tristos. L'Escoleta perd una gran persona, un gran professor, un meravellós escriptor ... 

    Gràcies per tot el que has aportat i, de ben segur, seguiràs aportant. 

    Sempre es recordarà la teva etapa com a director, la teva gran professionalitat, la teva proximitat i accessibilitat. 

    No deixis mai d'escriure aquestes meravelloses històries. 

    Gràcies per tot.

  • Xerrades

    Recordo quan de petit alguna vegada m'havia assegut a la teva falda en els concerts que es feien a la sala d'actes de la Universitat..jo era una mica "trastet" i no parava quiet..però tú els vas dir als meus pares que tú de petit també eres molt inquiet...i  que tampoc era pas tant dolent....

    Quan t'he tingut de professor, recordo les xerrades i les històries que ens explicaves, alhunes força interessants.

    Et desitjo el millor.

    Jordi

  • Quines classes de castellà!

    Cinc anys i mig més tard encara em venen a la memòria totes aquelles classes de divendres a última hora de Castellà! Oh, quines classes. Hi havia dies que allò es feia impossible però tambè n'hi havia que allò no semblava una classe, semblava un corral. Tot i això aprecio molt aquelles hores perquè vaig aprendre com mai!!. Ara que et jubiles em quedo amb un pam de nas, perquè no sé el que se'n farà de l'Escoleta sense tu!!!. Espero i desitjo que ho passis el millor possible perquè tants anys d'esforç mereixen una recompensa així que ara et toca descansar.

Pàgines