Per relació...

Indica el tipus de relació que manté la persona del record i en Jaume.
  • no hi ha places

    Jaume, et vaig conèixer fa uns quants anys, quan amb el meu marit vam decidir que els nostres fills havien de fer un canvi d'escola. L'Eric i l'Oriol havien d'entrar a P-4 i  a 2n de Primària. Tu ens vas rebre al despatx I vas ser molt explícit. “NO hi ha places per aquests cursos” i no ens vas donar gaire més conversa... Jo vaig pensar: "Quin paio més expeditiu, per no dir una altra cosa...Però em fa bona impressió, sembla honrat i bona persona; tant de bo s'equivoqui i es produeixin vacants..."  Tot i la teva franquesa, nosaltres vam fer la preinscripció.

  • Aquells temps

    “Jo mai vaig pensar en ser mestre” ens anaves dient mentre passejàvem per la desbordant (jo diria feliniana) exposició que t’han dedicat els teus companys i els teus alumnes de l’Escoleta.

    Doncs, Déu n’hi do!!!

  • Família i professió :quina barreja!!!!!

    Jaume, tu has aconseguit que ens reafirmem en  com  és de maca la nostra feina. Has sabut posar paraules senzilles i tendres ( com diu el Serrat) i estic segura que sabràs també  trobar la forma de gaudir del pòsit que t’ha quedat  durant la jubilació.

    Si acceptes un suggeriment  crec  que, donades les teves sorprenents "dots" interpretatives, un possible camí pot ser el teatre social.

    Pilar (la cunyada)

  • Agraïment

    Benvolgut,

    Com ens hagués agradat que haguessis conegut als meus fills ja des de ben petits!. Per contra, no ha estat així, encara que tenim que donar les gràcies d'haver arribat just a temps de que els nostres fills et coneguessin i compartiren estones amb tu a l'escola  comprovant la teva vocació i dedicació inculcant els valors, que de vegades semblen oblidats en aquest temps. Segur que els has deixat la teva empremta!

    Moltes gràcies per tot i et desitgem que aquesta nova etapa que inicies segui del tot plena i feliç.

    Petons i abraçades

  • pa amb tomaquet !!!

    Jaume!!!!!!

    Després dels 10 anys fora que vaig passar a l'estranger, et vaig tornar a veure i semblava que tot era igual.... Sempre parlant amb tanta confiança i sent tan proper... espero poder seguir-te, encara que sigui a través del facebook, on constantment puc llegir els teus pensaments.

    I només et volia dir una cosa.... "El sintagma nominal és com un pa amb tomàquet!"

  • Bons desitjos

     

    Ja eres director de l'Escoleta quan va començar la Judit al 2001 i ara acabem amb tu la nostra etapa a l'escola perquè la Clàudia ja acaba també 6è.

    Records,moltíssims, sobre tot els que els quedaran a les nenes! Elles han sigut molt felices en aquesta escola i ens sentim afortunats.

    Et volem desitjar tota la felicitat del "món mundial" en aquesta nova etapa que comences,molta salut i molta sort.

    Com tu dius sempre...Una abraçada,

    Família Puig Marín

  • Família Masqué Salgado

    La Mekdi diu:

    "Diuen els pares que abans de venir d'Etiòpia vas dir que no m'arribaries a conèixer, que et jubilaries abans. Aquest any acabo P5 i encara hi ets.

    Vols dir que marxes de veritat? Jo crec que no."

    La Irene recorda:

    "Si estem llegint el Petit Príncep, d'alguna manera o altra, sempre se'n va cap als grecs.

    Fins i tot un dia ens va portar un llibre d'històries gregues.

    I també hi ha el cinema...Hitchcock"

  • Moltes gràcies

     

    Quan vaig estudiar magisteri vaig tenir la sort de venir a fer les pràctiques a l'escoleta, d'això ja en fa uns quants anys.  Des d'aquells dies que vaig dir que si tenia un fill (o més) els portaria allà. I malgrat que he trigat molt he tornat a tenir la gran sort de poder gaudir de l'escoleta com a mare, també.

    Moltes gràcies per fer de l'escola molt més que una escola pública.

     

     

Pàgines