amistat

Pestanyes primàries

UN GRAN GEST!!

Gràcies per moltes coses però, en especial per venir, quan ja no treballàvem junts, a conèixer la Jael, a la clínica,. Acabava de néixer. Ara fa setze anys. Justament, li vas dur el teu conte, L'estrella que volia tenir cua. Un gran gest!

Una figura imprescindible del meu paisatge

Estimat Jaume: ara tindràs temps per disfrutar de tantes coses que t’interessen... La feinada que tindràs a mantenir relacions  amb tanta gent que t’estima!. Ja pots anar obrint l’agenda. 

Que contenta estic d’haver compartit un pilot de coses amb tu!!. Si això fos una pel·licula, ara tocaria dir que “ets una persona molt especial” ( així cadascú hi dona el significat que més li agrada). A mi em falten paraules per descriure’t, però sí que et vull dir que ets una figura imprescindible del meu paisatge. 

La vida segueix i ho hem d’aprofitar, eh!. I, de moment, a Colera. 

I ara ¿com hem d'obrar?

I ara, ¿com hem d’obrar?

De les aliances que es fan tenint en compte un aspecte, només cal valorar-ne les imperfeccions relacionades amb aquest aspecte. Així, poc m’importa si el cuiner que tinc és blasfem o ignorant; el que m’interessa és que faci bé el menjar.

Aquesta prèvia, com ja deus haver endevinat, l’escric a l’ombra de Montaigne; just la trec del capítol on s’esplaia sobre la relació amb el seu íntim amic, Étienne de la Boétie. Tenir un amic així vesteix una mica més que si s’anomena en Jaume de l’Escoleta, però per això no t’he fet ni et faré mai un lleig.