educació

Pestanyes primàries

Esperant la companya de pati

Així em vas acomiadar quan jo vaig deixar l'Escoleta per iniciar un nou camí professional, així vas quedar inmortalitzat en el meu àlbum de records, esperant a la Marga amb qui comparties estones de patí. Aquest record ha quedat lluny i n'hi han hagut de nous, de molt entranyables i amb molta estima i consideració (mestre del meu fill, grups de treball, amics i amigues comuns, jornades, formació...)

Vull que en aquesta nova etapa de la vida conservis el teu amor a l'educació i facis sentir la teva veu sempre que calgui. Que hi siguis ben feliç, t'ho mereixes!

 

 

Quines classes de castellà!

Cinc anys i mig més tard encara em venen a la memòria totes aquelles classes de divendres a última hora de Castellà! Oh, quines classes. Hi havia dies que allò es feia impossible però tambè n'hi havia que allò no semblava una classe, semblava un corral. Tot i això aprecio molt aquelles hores perquè vaig aprendre com mai!!. Ara que et jubiles em quedo amb un pam de nas, perquè no sé el que se'n farà de l'Escoleta sense tu!!!. Espero i desitjo que ho passis el millor possible perquè tants anys d'esforç mereixen una recompensa així que ara et toca descansar.

Família i professió :quina barreja!!!!!

Jaume, tu has aconseguit que ens reafirmem en  com  és de maca la nostra feina. Has sabut posar paraules senzilles i tendres ( com diu el Serrat) i estic segura que sabràs també  trobar la forma de gaudir del pòsit que t’ha quedat  durant la jubilació.

Si acceptes un suggeriment  crec  que, donades les teves sorprenents "dots" interpretatives, un possible camí pot ser el teatre social.

Pilar (la cunyada)

Anècdota i sentiment

Després de vint anys,

els records en són molts,

però el primer que m'ha vingut al cap

ha estat el dia que em vaig desmaiar

a 7è, a la teva classe de català!

 

Més enllà dels records,

el que crec que perdura

en el cor i el cap de molts alumnes teus

és aquella sensació, aquell sentiment

de confiança envers teu!

 

 

Moltes gràcies Jaume!

Felicitats Jaume!!!!

Les agradables estones que compartiem a l' hora de dinar al Torrent, amb els altres mestres. Reiem molt...i això ens donava de ben segur, endorfines per les hores de la tarda.

DESITJOS DE SALUT I BENESTAR ACOMPANYAT PELS QUE T' ESTIMES.

 

Aprenentatge al Torrent

Feia unes hores que en nou curs havia començat. Jo formava part de la gernació de candidats a ser agafats per a substitucions allà als antics locals del carrer Aragó. L'enrenou i el batibull de llistes i convocats era considerable, i m'era completament estrany. A tots ens hi anava la feina, sovint la primera. I allà et vaig conèixer, Jaume, director flamant del Torrent d'en Melis, amb una nova escola que començava a bategar però amb dues de les seves aules plenes d'alumnes i buides de docents.

Del llatí, jubilatio, jubilationis, vol dir goig, alegria!

Quan les mestres de Lleida acabades d’escudellar baixàvem a Barcelona, una de les primeres coses que solíem  fer era passar per Rosa Sensat.

El primer cop que t’hi vaig veure parlaves sobre aspectes formals a Pedra de tartera, de Maria Barbal, i mira com em vam agradar les teves formes que en sortir vaig anar a comprar-me el llibre. Encara el conservo.

Gràcies

Ha sigut un plaer coincidir a l'escoleta amb tu com a pares de la Laura i l'Abril Miranda. Pensem que hem tingut molta sort de poder gaudir d´un director amb aquesta experiència, aquest amor per l'ensenyament i la educació, i aquest terennà exquisit.Gràcies per tot i et desitjem el millor en la nova etapa que comences.

Pàgines